es – CA

Albert Gonzalo

Albert Gonzalo Carbó (Tarragona, 11 de setembre de 1954-Barcelona, 8 d’agost de 2014). Pintor, gravador, fotògraf, poeta i dibuixant. Pròxim al corrent informalista de Barcelona dels anys vuitanta, tot i que el seu estil no s’acaba d’encasellar en cap dels seus vessants, líric, matèric, tachisme o art brut entre d’altres. Caldria no passar per alt aquest artista qui vulgui entendre el moviment artístic que bullia durant aquells anys a Barcelona. L’obra d’Albert Gonzalo es defineix per la seva llibertat i personalitat. Tot i que va ser un artista polifacètic, la seva vocació principal ha estat sempre la pintura, la resta de tècniques i disciplines han estat perifèriques per ajudar a configurar allò que acabaria plasmant a la tela o el paper.

Biografia

A banda de centrar-se en la pintura, Albert Gonzalo es va dedicar a la docència a la Universitat de Barcelona des del 1979. Prèviament es va doctorar el 1987 amb la màxima qualificació (cum laude) i va obtenir el Premi Extraordinari del Doctorat.

A mitjan anys vuitanta, Gonzalo va fer el seu primer viatge a Itàlia, el primer de molts viatges arreu del món que acabarien influenciant definitivament la seva obra. Egipte, el Marroc, Jordània, el Senegal, Turquia, l’Iran, Algèria, el Líban, el Pakistan, el Japó, l’Índia… van ser algunes de les seves destinacions, però mai va deixar Barcelona, la ciutat que el va veure créixer i assentar-se com a artista.

La seva fascinació per les cultures primitives i antigues es fa palesa en la seva obra, cadascun dels viatges li va servir per canviar la mirada i sobretot ampliar-la, els fetitxes amb què tornava de cada viatge li servien per materialitzar les vivències experimentades. D’aquí que en l’actualitat ha deixat un fons arqueològic de més de 4.000 peces.

Exposicions

La seva primera exposició individual va ser a la galeria Nártex de Barcelona l’any 1976. Des d’aleshores la seva obra s’ha exposat a sales de tot l’Estat, com ara la Sala Gaspar de Barcelona i Yolanda Ríos, el Museu Morera en Lleida, la Galeria Masha Prieto de Madrid, la Galeria Miguel Marcos de Zaragoza, i altres galeries de la resta d’Europa com ara la Galeria Tretton d’Estocolm, la Galeria Etienne de París, així com a fires com ARCO.

La seva última exposició s’ha presentat a l’Espai Balcó, sala d’exposicions de l’Arts Santa Mònica, al centre de Barcelona, titulada “Ofrenes”, amb un recull d’obres des dels vuitanta fins a la seva última obra realitzada el 2014.

Obra

En la seva primera etapa com a artista, Gonzalo presentava una preocupació gairebé obsessiva per la mort; tant de manera directa com metafòricament aquest tema envoltava totes les seves obres. El traç i els colors semblava que l’acostaven als mestres de l’expressionisme abstracte com Willem de Kooning o Jackson Pollock. Més endavant, amb l’inici dels viatges, aquesta obsessió es va transformar en unes peces aparentment més vitals, on la paleta de colors abandona els ocres i els negres per presentar un ventall gairebé infinit de blaus, vermells i grocs. Només aparentment perquè com diu Lourdes Cirlot:

…caldria preguntar-se si és veritat que Gonzalo va renunciar a aquests temes en què  la mort s’aborda en directe, o bé en canvia l’enfocament. Penso que el que va passar va ser això últim… L’obra d’Albert Gonzalo va experimentar canvis notables en la forma i en la manera de plantejar-la, tanmateix, el tema principal continua sent el mateix: la mort i tot allò l’envolta.

L’art per a Albert Gonzalo és com per al musulmà un suport per a la meditació, una mena de mandala indefinit i inacabable, obert cap a l’infinit; una escriptura, però mai un reflex del món existencial.

 Cirlot, J.E.- op.cCit., p. 343

Referències

La Vanguardia

http://www.lavanguardia.com/obituarios/20140809/54412947889/albert-gonzalo-exito-artista.html

Bibliografia

Epistulae ab exsilio(1995), catàleg per a l’exposició a la Sala Gaspar.